Títol: Estructura
Autor: Ramon Aumedes i Farré.
Biografía de l'autor: Ramon Aumedes i Farré, nascut l'any 1950 a Guissona, a la comarca de la Segarra. Actualment viu a Canovelles. Els seus estudis són:
- Primaris i secundaris fins a COU
- Escola Massansa (1964 – 1969)
- Escola superior de Belles Atrs de Barcelona (1969 – 1974)
Des de 1984 compagina l'escultura amb la construcció de gegants, capgrossos, dracs i peces de grans
dimensions al seu taller, el Taller Sarandaca, situat a Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
Treballa en diferents tallers com ara:
- Taller d’en Josep Granyer.
- Taller d’en Joan Mayné.
- Taller d’en Jaume Cubells.
- Taller d’en Xavier Corveró.
Ha participat, de manera individual o col·lectiva, en una trentena d'exposicions, a Catalunya i Andorra. L'any 2011 va intervenir en el pavelló espanyol de la Quadriennal de Praga, la Fira Internacional d'Escenografia i Espai Teatral.
Introducció sobre l'obra: La Sala Ciutat del Centre Cultural va inagurar el passat dimecres 30 d’octubre a
les 20h l'exposició "Estructura", de l'artista Ramon Aumedes. La mostra, produïda pel Museu de Granollers,
es presenta com un viatge a la recerca d'una identitat, un viatge en què l'acompanyen altres artistes: Mar Aumedes, Alex Santafé i Pere Vilardebó. L'obra d'Aumedes presenta un trànsit entre formes i estructures que busquen l'espectador com a referent, treballant amb materials com el polièster, el metacrilat i la fibra de vidre.
Primera sala: Era una sala plena de plafons de metacrilat, que es trobaven al mig de la sala. També hi havia
quatre quadres penjats un en cada paret. Amb aquests plafons volia representar una ciutat, i amb els quadres volia representar pedres. Amb tot això ens volia fer veure tota aquesta transformació constant que estem fent a la natura.
Segona sala: Aquesta sala hi trobàvem dues parets plenes de quadres. S’embalava que fossin tots igual, però a la vegada diferents. A sota dels quadres podíem veure el terra ple de papers amb una fotografia en blanc i negre.
Amb aquesta obra, Ramon volia expressar "records perduts". El fet de tenir un quadre amb un marc negre
sense res a dins i a sota les fotocopies en blanc i negre, representaven aquells records que d'alguna manera
tots sabem que els guardem dins nostra, però que a poc a poc van marxant.
Tercera sala: Per finalitzar l'exposició Ramon Aumedes va comptar amb l'ajuda de Mar Aumedes, Alex Santafé i Pere Vilardebó, els quals van fer un retrat de Ramon Aumedes, d'una manera totalment diferent de la que nosaltres entenem per retrat.
Els autors van agafar coses que tenien en comú amb Ramon Aumedes o coses que ells havia portat o fet com, la barba, l'addicció del tabac i la relació entre pare i filla, i van acabar fent una obra.
Opinió: Em va semblar una sortida molt interesant on l'exposició de Ramon Aumedes va ser molt curiosa. Em va sobtar com a travès de veure uns simples cuadres pintats o uns simples panells penjats d'un sostre rallats, la teva ment comença a imaginar-se distintes coses. Un cop et diu el que voles dir totes i cada una de les parts de l'exposició, si pares a pensar te n'adones que té raó, i tot té sentit.
CAIXA FÒRUM
Títol: Maquillatge
Autor: Antoni Tàpies
Biografía de l'autor: Antoni Tàpues i Puig va nèixer el 13 de desembre de 1923 a Barcelona. Va ser pintor, escultor i teòric de l'art català. Va ser un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme i està considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. Antoni va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinen la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el seu sentit espiritual que inspita la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la
condició humana. Va morir el 6 de febres de 2012,
als 88 anys.
Data o periode: 1998
Estil: Art Contemporani
Descripció objectiva i subjectiva: Antoni Tàpies és un artista sense la sigura del qual no es pot entendre gran part de l'art dels darrers 50 anys a Espanya. A la dècada del noranta va recuperar la seva línia més dibuixística i va iniciar un període en què el pas inexorable del temps i el desig d'introspecció van adquirir una nova intensitat. Van tornar a sorgir els autoretrats, com un acte de reafirmació de l'existència i com a revelació d'un coneixement profund de la realitat i d'ell mateix. El seu grafisme va deixar en aquesta pintura el rostre inquietant, que sembla que es dilueixi en la llum que sorgeix del darrere i en el qual hi destaquen els quatre punts cordinals amb pinzellades empastades de blanc i símbols de la seva particular iconografia.
Opinió: Aquesta és una obra que em sembla molt creativa. Es veu clar que és una cara, el que no entenc gaire i em va sobtar, va ser les taques de pintura blanca que té sobre la cara. Sembla que li hagin volgut tapar una mica el rostre, per exemple la boca que no se li veu. També em sorprèn les tres creus que té al front i a part del nas, de més gran a més petita. En definitiva, aquesta ha estat la obra que més m'ha cridat l'atenció i que més curiosa em semblava, i per això la he agafat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario